En data 15 de febrer de 2022, en el Centre Penitenciari de Dones , s ‘ha inaugurat l’exposició “La vida en un armario”.
En la presentació han participat el director del CCCA -en Joanjo Esteban– i l‘artista i professora de la facultat de Belles que ha coordinat el projecte, l’Andrea Martínez. El seu projecte d’art comunitari d’enguany plantejava una idea prou àmplia perquè de forma col·lectiva o individual es pogués donar forma a les diferents propostes dels participants: el concepte de PORTA, obert a totes les persones.
El concepte era només un pretext, perquè les propostes de tots els col·lectius participants estiguessin vinculades d’alguna manera i poguessin estar connectades.
<<Portes que s’obren, portes que es tanquen, altres mons -físics i mentals-, altres dimensions, panys que no volem obrir, panys que volem sempre oberts, del més íntim al més col·lectiu. La porta és un element conegut per tothom, n’hi ha de diferents formes, mides, materials, es troben en diferents indrets, antigues, automàtiques. Unes vegades ens donen seguretat, d’altres limiten la nostra llibertat, situen el marge entre allò privat i allò públic, entre dos espais, entre dos mons.
<<-Com és viure en un armari?>>- ens varen preguntar des del CCCA (Centre Can Castells) de Sant Boi del Llobregat, dins del projecte “Portes “ del LAC (Laboratori d’Art Comunitari) on se’ns va convidar a participar durant el 2021.
A partir d’aquesta pregunta, les alumnes de taller d’Expressió Artística i de Pintura i Dibuix varen crear unes aquarel·les i transformar uns antics armaris de fusta retirats de les cel·les per parlar de la vida passada, la vida present i la vida futura imaginada que pot haver-hi darrera d’una porta.
Destacar que durant el procés de creació en el centre no només es va obrir la porta a la IMAGINACIÓ i al talent de les alumnes dels tallers artístics sinó també a l’APRENENTATGE en l’ús de nous materials, suports, tècniques, al treball col·laboratiu i en equip, a la gestió d’emocions i també a l’autogestió de les aules. Aquest darrer aspecte resulta un dels més importants, en el sentit que a partir d’aquest projecte es va aconseguir una autorització perquè les internes poguessin treballar de forma autònoma i responsable en l’aula en moments en els que no hi havia la supervisió de la monitora ni de l’artista col·laboradora. Els bons resultats obtinguts amb aquest model d’autogestió han significat un canvi en positiu en el funcionament de l’activitat de Dibuix i Pintura i la confirmació que en els processos artístics es produeixen processos de creixement personal i es generen sinergies constructives entre agents de condicions allunyades o interessos aparentment diferents.
L’acte d’inauguració va incloure un taller de collage i decoració amb stencils per promoure la participació de les internes del centre en futurs projectes de creació tant a nivell intern com amb entitats externes.
En el taller es va transformar un dels armaris de fusta que havien quedat sense intervenir i que havia servit per anunciar l’exposició. Aquest es va incorporar a l’exposició com una peça més; permetent així entendre a grans pinzellades com es va treballar amb la resta dels armaris.
