PROJECTE LAND ART
La comunitat de pràctica de tallers artístics (CoP 2022) ha dissenyat -en col·laboració amb Setba i l’artista Quim Moya Matas- el projecte ART I NATURA.
En aquest context s’han realitzat dues trobades amb interns i internes de tots els centres penitenciaris a la localitat d’Avinyó. Hem aprofitat l’ entorn natural, el bosc i el tram de camí Reial de Transhumància del municipi per gaudir de la Natura mentre Creàvem i Apreníem sobre el paisatge i l’activitat humana que s’hi genera.
En Josep Solsona Canalís ens ha introduït en la Tècnica de la pedra seca aplicada en la reconstrucció i rehabilitació del mur del camí de transhumància i l’Ignasi Vilarasau (enginyer agrònom) ens ha ensenyat com hem de tractar el bosc.
Josep Solsona Canalís Assessor, especialista en pedra seca. Comença a recuperar un tram dels murs de transhumància, en el seu pas per Avinyó fa 11 anys, millorant la tècnica i la conservació de la pedra seca. Aprèn l’estima cap a l’ofici del seu pare, treballant a les mines de Cercs. El 28 de novembre del 2018 la UNESCO va incloure l’art de la pedra seca: coneixements i tècniques a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Ignasi Vilarasau Assessor, enginyer agrònom. Porta 25 anys treballant en el bosc, la finca de la família i en la gestió d’altres propietats. És president de l’ADF de la Zona, realitzant treballs de conservació, prevenció i en cas de foc, suport a Bombers. Ha col·laborat amb algunes companyies de teatre i participa en l’organització de diferents festivals d’arts escèniques i música.
En totes les sessions també ens ha acompanyat l’artista Quim Moya – codirector de la Residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó, creador i assessor de projectes d’art públic, comunitari i social, i creador visual – amb qui hem treballat la localització d’espais i experimentat amb els Materials del bosc.
Les peces (creacions fetes dins i fora de les aules) han passat a formar part d’una instal·lació col·lectiva integrada en paisatge de forma respectuosa i subjecta a les condicions ambientals; i, conseqüentment, a la temporalitat, degradació i/o transformació de les mateixes.
En el projecte també s’han implicat els alumnes de l’Institut Escola Barnola. Ells han pintat la cara d’una llesca de fusta i des dels centres penitenciaris s’ha pintat l’altra. El retorn de les nostres obres s’ha fet amb una fotografia de les alumnes participants tapant-se les cares amb les llesques pintades.
Aquestes fotografies s’han fet arribar als alumnes de l’institut d’Avinyó que han participat del projecte.
L’intercanvi ha servit per confrontar la visió del bosc entre els qui en gaudim en plena llibertat i podem prendre consciència del canvi estacional (així com el seu poder transformador i curador quan hi interactuem); i, per altra banda, la de les persones internes privades de llibertat que no poden viure l’experiència personalment. Part de la nostra tasca en aquest projecte consisteix en portar la Natura dins dels centre penitenciaris: aportant informació sobre el moviment LandArt, experimentant amb materials procedents de l’exterior i programant sortides en les que les persones participants puguin després transmetre a la resta del grup-classe sensacions, idees i conclusions sobre com generar un diàleg amb el nostre entorn natural a partir d’un procés creatiu.
En la nostra aula, vàrem dedicar un matí a tocar i reconèixer amb els ulls tancats -i, en silenci- els fragments d’escorça, les fulles, les branques i els motlles de fang, que ens havien servit per registrar diferents textures en la primera sortida programada. Després els vàrem dibuixar utilitzant llapis de grafit, carbonet i colors de fusta.
Els dibuixos respiren frescor i espontaneïtat.
En la segona sortida al bosc, els dibuixos i la resta de les obres procedents dels diversos centres van ser instal·lades; intentant potenciar al màxim la connexió entre elles i l’espai natural.
In situ, també es van crear obres…… La Nara va actuar sobre un tronc d’arbre amb argila natural per a modelar.
Les boles que va afegir aprofitant les protuberàncies naturals de l’escorça representen els fruits que han de garantir la supervivència de tothom que arriba en aquell lloc. Per la Nara, es tracta d’un gest d’acollida i una manera de donar la benvinguda a un lloc nou o desconegut i ajuda a qui ho necessiti .
Després va construir una cabana amb branques i fulles seques. En el seu interior hi va instal·lar un niu amb uns ous també d’argila. En aquest cas, l’obra constitueix una metàfora sobre la família i el seu paper protector.
Els ous (enfarinats), simbolitzen el naixement de la VIDA; i, el niu: la LLAR. Situant-los dins la cabana, els prioritza i en garanteix la seva protecció. Alhora, omple de fruits les branques i troncs amb les que construeix el refugi. L’ALIMENT assegura la supervivència dels nouvinguts sense necessitat que aquests s’exposin al perill i l’hostilitat del món exterior en una etapa inicial.
Esperem que els qui passegin pel territori, gaudeixin tant del bosc com de les nostres creacions, fetes des de l’observació de la natura, l’emotivitat, la sensibilització, el compromís amb l’Art i l’experimentació sensorial.
