PROJECTE LAC 2023 – CAN CASTELLS CENTRE D’ART (CCCA) del 16 Set al 28 Oct
Enguany, el LAC no té un tema o concepte comú sinó que l’element unificador de les propostes ha estat el material, per a tothom igual. Hem utilitzat el cartró com a material constructiu i de suport, que cada grup ha pogut utilitzar segons les necessitats de les pròpies propostes. D’aquesta manera el marc conceptual l’han definit les mateixes persones que participen.
La proposta d’aquest any ha vinculat el grup d’alumnes de Dibuix i Pintura del Centre Penitenciari de Dones amb un grup de dones que formen part del Col·lectiu Suma de la Fundació Marianao. Totes elles, dones d’edats diferents i amb recorreguts vitals diversos que comparteixen sentiments (por, inseguretat, buit, alegria, bellesa, plaer,…) i que en algun moment han vist anul·lades, amagades, tancades les seves identitats i que a través de la pràctica artística s’han pogut expressar autènticament, sortir de l’aïllament i sentir-se acompanyades.
Durant la primera sessió en la sala d’actes del nostre centre per conèixer-se, totes i cadascuna es varen presentar i en molt poca estona sorgiren diferents propostes artístiques amb un rerefons comú: la necessitat de diferenciar el continent, del fons o contingut. Per explicar que les persones són un cúmul de vivències i experiències i que cal dedicar temps per esbrinar qui i com és realment cadascú; més enllà de les aparences i les imatges estigmatitzades que associem als diferents col·lectius.
Amb la col·laboració del Ateneu Digital de Fabricació de Gràcia, els dibuixos en línia negra sobre fons blanc -creats per cadascuna de les dones- han estat vectoritzats, editats i enviats a una talladora làser que els ha retallat, gravat i marcat per obtenir-ne una rèplica en forma de peça de cartró. En una segona fase, totes les peces han tornat als tallers del CP Dones de Barcelona i La Gàl·lia per convertir-se en part d’una escena i/o recreació de mons interiors dins de les caixes buides.
El resultat és una instal·lació formada per conjunt de caixes obertes plenes d’històries que exposades conjuntament amb d’altres de buides, parlen de cadascun del passat o present i descobreixen part del món interior i el Jo de cada una de les artistes.
Més enllà de l’aparent uniformitat que es percep en entrar a la sala del CCCA i que ens parla d’un món i una manera de viure que s’estandarditza cada dia més, les caixes intervingudes contenen material personal molt sensible. Malgrat la senzillesa del cartró, el làser ens ha permès transferir amb la màxima delicadesa, precisió i respecte els dibuixos originals i el muntatge posterior de les peces, reforçar-ne la càrrega expressiva intrínseca.
Pel seu compte, les dones de SUMA ens han sorprès i emocionat amb un text i una caixa dissenyada a partir de l’experiència i les sensacions viscudes durant la visita en el nostre centre. Aquesta obra està dedicada explícitament a les internes del centre: un arbre florit que es desplega i omple de color l’espai monocroma que creen les 20 caixes marró de la instal·lació.
Moltes gràcies, Andrea, Mònica i Mònica per fer-nos partíceps de l’experiència!!!!!!!
En la resta de sales de l’exposició podreu veure una cuina rosa, una casa que és ‘Casa de totes’, caixes convertides en somnis, una ciutat que ‘es cuida tant com les persones’ i moltes hores d’esforç, vocació per l’art i consciència col·lectiva en cada una de les peces.
