DIBUIXOS I PINTURA
Amb motiu de la Mercè 2020 des del taller de pintura, presentem els treballs de Daria Moskvicheva, l’obra incipient que dona inici a una vocació artística que ens permet augurar una prometedora experiència.
Recolzada en l’expressionisme, com a referència cultural i plàstica, Daria ens acosta a les seves inquietuds, que són moltes, desgranant poèticament metàfores de la quotidianitat que viu, ( “atenció, les papallones tenen orelles”), amb el que fa referència a una convivència de rumors i conflictes, o en altres casos, deixant que soni la música en el seu interior i es transformi en color ( “la música”).
“La vida és com una flor, aquesta sóc jo, cremant, encara plena de vida, però lligada en una galleda de sistemes, pors i prejudicis” D’aquesta manera, Daria, explica com es veu, no només en el seu context actual, confinada en una galleda real i sòlid, sinó que amplia aquesta galleda a un macro subjectiu on incorpora el sistema kafkià que la conté i li multiplica les angoixes. Amb una pinzellada dramàtica, aquest foc crema sense falsedats des del seu interior.
Interessant és que aquests dibuixos que avui veiem no vacil·len en vaguetats, i sempre tenen darrere un missatge fruit de les preocupacions i reflexions de l’autora, qüestionen la realitat virtualitzada a través dels mitjans, on la televisió, únic contacte amb la realitat esdevé “zombis”, es permet ambicionar la recuperació de l’afecte, dels sentits, de l’amor, deixant-se caure en un oceà surrealista de meduses cordades que l’envolten i li tornen el plaer: “per a molts ara, això és més una excusa per escapar que l’alegria del plaer. No tothom està preparat per prendre un bany i suportar les mossegades de l’amor “, ens explica.
El taller de pintura, consolida una vegada més amb aquesta exposició un dels seus propòsits fonamentals, el qual és, convertir l’experiència de l’art en una arma creativa, que n’aguditzi els sentits i potencii les qualitats. No es tracta d’un espai on transcorre el temps, sinó on la vivència artística empodera l’esperit, li fa créixer i li permet assumir la realitat, crítica i autocríticament, enfortint la sensibilitat que allibera, i en el cas de Daria, que li permet veure l’altre costat de la galleda: un paisatge on els llibres volen com ocells en un capvespre-alba, significant una llibertat anhelada i recolzada en la lectura i l’art.
Felicito Daria en el meu nom i en el de les seves companyes, i convido a que gaudiu de la seva feina
Agustín J.
Monitor de Pintura
C.P. Dones
