Aquest passat diumenge ens varen visitar els companys d’Extinction Rebellion (Rebel·lió o Extinció), un grup d’activistes ambientals que utilitza la resistència no violenta per protestar en contra de la crisi climàtica.
Equipats amb un power point i unes octavetes ens van fer una explicació detallada de per què és tan important aturar el canvi climàtic. Van començar introduint-nos als gasos d’efecte hivernacle i com eren produïts, després ens van posar uns mapes comparatius on es reflectia que els països que més gasos produïen eren els que menys rebien les conseqüències (a grans trets: hemisferi nord produeix i hemisferi sud paga). Ens van explicar també, el que significa que augmenti la temperatura i perquè en els acords del 2020 s’han posat com a límit 1,5 graus i que això és el que provoca que els pols es desfacin, que augmenti el nivell del mar i que a Barcelona se li podrien complicar les coses en un futur.
Per desgràcia, són les grans companyies les que més contaminen i a les que menys interessa que aquesta realitat agafi ressò, tampoc sembla interessar als governs d’arreu del món on el país que no nega la urgència climàtica es queda immòbil sense instaurar noves polítiques que ajudin a aturar el canvi climàtic. Encara i així ens van donar uns consells que podem seguir nosaltres com ara evitar el viatges en cotxe, assistir a manifestacions, reduir el consum de carn, reciclar, reutilitzar i en general deixar de consumir al nivell que ho fem ara.
Arran d’això entre les assistents van sorgir unes idees per implantar al centre, reaprofitar el menjar per la gent que més ho necessita (però ens van dir que era impossible per la legislació actual), separar els residus (de moment posarem recipients per poder separar les ampolles de plàstic), i el més important és que va néixer un grup d’internes interessades a estudiar les accions que es podran dur a terme al centre amb l’objectiu de reduir l’impacte al medi ambient.
Vam acabar la tarda fent un interessant debat de quins són els límits de les manifestacions, que més podem fer nosaltres com a internes, que més poden fer ells com a organització i que haurien de fer els dirigents polítics.
En definitiva, va ser una vetllada agradable i distesa de la qual van sorgir noves iniciatives i ben d’hora començarem a veure els fruits.
