NIKI DE SAINT PHALLE ES EL TEMA DEL 22 CONCURSO DE PINTURA A. MONCUNILL
Niki de Saint Phalle (1930-2002) va néixer a França dins una família burgesa. Degut a la crisis de 1929, els seus pares varen anar a viure a Estats Units, on ella va cursar els seus estudis. Va estudiar art dramàtic.
Als 12 anys, al estiu, va caure estirada al terra i al aixecar el cap, va veure dues serps entrellaçades a dalt d’una roca i es va quedar terroritzada. Dies després, el seu pare va començar a abusar sexualment d’ella. No ho va dir a ningú fins anys després que va crear un llibre en el que parlava de “el estiu de les serps”.
Volia ser actriu però, va triomfar treballant como a model sent portada de revistes com Life, Vogue, etc. Quan va complir els 18 anys, es va casar amb el escriptor Harry Mathews i varen tenir dos fills. Vivien a França i viatjaven per Italià i Espanya visitant museus i galeries d’art. Va descobrir el parc Güell de Gaudí, que tant va influir a la seva obra. En 1953, després d’una greu crisi nerviosa es hospitalitzada i rep teràpia electroconvulsiva. Comença a dibuixar i deixa el teatre, es converteix en artista.
En 1960 descobreix la infidelitat del seu marit i es separen. Va fer exposicions individuals i col·lectives a Nova York, Paris, etc. Creava obres d’art públic per generar alegria.
Va començar pintant quadres i al descobrir, en exposicions, la pintura d’artistes americans com Pollock, anava enriquint la seva creativitat. Es va inspirar en les pintures de dianes de Jasper Johns quan tenia una relació tòxica de dependència. Va demanar una camisa al seu amant, la va pegar a un quadre i de cap li va posar una diana, creant les obres “San Sebastian (Retrat del meu amant / Màrtir necessari” .
En 1961, al carreró Ronsin, organitza la primera de les seves performances disparant, amb un rifle, a relleus de guix que amagaven bosses de pintura de colors, que sortiria pels forats i acoloriria la superfície blanca. Va ser quan Pierre Restany la va incorporar com a membre dels Nous Realistes.
Aquestes performances les feia per buidar-se de tota la ràbia i sofriment que sentia i transformar-lo en alegria. Saint Phalle deia que durant els 2 anys que varen durar les performances, mai es va posar malalta. Va disparar a polítics, altars, monstres i patriarques. Era feminista i també va lluitar per mes causes polítiques i socials com el racisme, la SIDA o el ecologisme.
Al 1965 comença a crear la sèrie Nanes.
Per ella el cos de les dones era un lloc de creació. Les nanes son escultures de dones que ballen o salten, voluptuoses i coloristes, superheroïnes, capaces de crear vida i de crear art.
Per culminar el seu treball crea un jardí de escultures monumentals inspirades en les cartes del tarot. Va treballar vint anys per acabar-ho. El parc va ser inaugurat quatre anys abans de la mort de la artista al 2002.
ANA “Por lo que hubo, lo que hay y lo que habrá”
Annie “S/T”
Darlene “Pintando me escapo”
Elena “S/t”
Emma “Carta a mi madre” ACCESIT
Gina “En lo malo siempre hay algo bueno”
Jessica “Del amor al odio”
Luisa “S/t” 3er PREMIO
Noemí “S/t”
Olga “San pal, san Pol y sin pan”
Rut “S/t”
Victoria “Mezclar”
Victoria “Variety I”
Victoria “Variety II”
Elisa “Un silencio en una celda”
